Decàleg de la creativitat

Ep! hem dit decàleg? només hi ha 9 punts…

quin hi afegiries com a número 10?

Imatge

Anuncis

3 activitats per aquest cap de setmana de Primavera a Girona que us faran més feliços

Bé hem tingut això una mica parat, m’he canviat casa, ara visc a Girona… i hem tingut un parell de mesos d’streess. M’encantaaaaa aviure a Gironaaaaaaaaaaa!!! 🙂 avui fa 15 dies que hi som… i mireu quantes coses en un sol cap de setmana! ens falta temps!!!

Fins ahir no vaig tenir internet, però ara toca activar de nou les coses.Avui molt ràpidament us explico i presento tres recomanacions a la ciutat de Girona que segur que ens fan una mica més feliços.

1. Ahir vaig anar al SHOPP OUT (al Pol. Ind. Mas Xirgu, c/Indústria 22, darrera el Wala, des de dijous fins demà al migdia).

Em van donar un tríptic en baixar de l’Ave el dijous i em va fer gràcia passar-m’hi. Es tracta d’un Outlet social, organitzat per la Fundació Ramon Noguera, amb més de 20 espais/botigues de primeres marques amb grans descomptes que poden arribar al 70%!! hi podem trobar tota mena d’articles per la llar, roba, calçat, complements, moda infantil, joquines, regals… El 5% de les vendes es destinaran a projectes socials de la Fundació Ramon Noguera. El Shopp Out és una evolució de l’outlet social que ja havia organitzat la mateixa Fundació Ramon noguera. Centrat en el concepte de ‘shopping social’, tenia com a finalitat difondre i donar suport a la tasca de la Fundació.

Imatge

Les marques que hi podreu trobar són:

LACOSTE · TEXTURA · LaFundació · IKKS kids · CATIMINI · CONDOR ·GENERAL ÓPTICA · ONTOP BARCELONA · BISSU · MANGO · CODIGO BÁSICO · DESIGUAL · LEVIS kids · PEYTON · NEW ZEALAND OAKLAND · EUREKAKIDS · SITA MURT · BOXLEY · LTB jeans

Jo em vaig firar de Mango (semblava un mercadillo i cal remenar dins les caixes, però hi ha grans descomptes), de Desigual (preus únics segons la peca de roba) i de Punto blanco ( sostenidors a 10€!!! heheh).

Imatge

Súper feliç de poder ajudar d’una manera tan genial com comprar primeres marques tan bé de preu… què més es pot demanar? s’hauria de fer aquest ShoppOut més sovint i hi haurien de participar més marques encara! Només criticaria una cosa: no hi ha vestuaris! jo, per sort anava amb un vestidet i em vaig poder provar els pantalons allà al mig, sobre les mitges… heheh

Entrada gratuïta (i per cada compra pots omplir una butlleta per participar en un sorteig d’un viatge crec, i ah! et regalen un tiquet que val una cervesa San Miguel al bar de l’entrada!!!)

+ info: https://www.facebook.com/shoppout.store i a twitter @ShoppOutStore

2. Avui intentaré passar-me per l’INTERQUILT (a la Fira de Girona, des d’ahir fins demà)

INTERQUILT 2014 és la tercera edició del saló dedicat a totes les disciplines vinculades amb el món de les labors i les manualitats a Girona. Tot i que aquest saló va néixer l’any 2012 centrant-se específicament amb el món del patchwork i l’art tèxtil, durant la seva trajectòria s’ha anat diversificant fins acollir diverses disciplines, totes elles vinculades amb les creacions manuals (scrapbooks, patronatge, decoració, art floral,… També hi ha exposicions i tallers i m’interessa anar-hi perquè la meva mare sempre busca robetes xules per fer patchwork i solen ser cares i/o difícils de trobar a les botigues convencionals.

Imatge

El principal objectiu del Saló és convertir-se en un punt de trobada anual per a totes aquelles persones interessades amb les labors i les manualitats i donar resposta al seu interès manifest i creixent. Oferint la possibilitat de trobar materials, teixits i  novetats de tot Europa a prop de casa.

Jo penso que fer manualitats ens relaxa, ens desperta la creativitat, ens fa valorar les nostres capacitats… i ens fa més feliços!

El més xulo és que hi ha diverses activitats programades, per exemple ahir hi va haver una desfilada de la jove (joveníssimaaa) dissenyadora de moda Mireia Vidal (la vaig poder escoltar i veure part de la seva obra al TEDXGironaWomen da fa uns mesos i vaig al·lucinar), també es van fent tallers puntuals de confecció o de tècniques diferents (consulteu la web).

Per cert! m’encanta la “mascota” de la fira, és una nineta molt mona que es diu “Giro-nina” hehehe la podeu veure al cartell de la fira.

Imatge

 Entrada: 3 Euros

+ info: http://www.interquilt.cat/ a Facebook https://www.facebook.com/interquilt i a Twitter @interquilt

 

3. Girona Temps de Flors (pels carrers de Girona centre, patis interiors, edificis emblemàtics… des d’avui fins diumenge que ve)

Com cada any Girona acull la fantàstica exposició de flors al carrer. Tot just comença avui… i estic frisant per sortir de casa a fer la volteta!!! se m’acaba el temps de pomodoro (us ho explico aviat)

Temps de Flors és tan guay que…es mereixerà un altre post!

Imatge

 

Tot gratuït, molts llocs interessants repartits per la ciutat i moltes activitats cada dia (consulteu mapa i agenda)

+ info: http://www.gironatempsdeflors.net/ i a twitter @TempsdeFlors

Rigau autoritza els directors d’escoles a escollir el 50% dels mestres – El meu comentari

Deixar de banda l’egoisme i pensar en el que realment necessiten els alumnes. La idea no és gens dolenta! de fet, ben aplicada em sembla bona!

I no, no penso en mi, i en si mai podré tenir un lloc de treball en docència (sigui a la Universitat o a l’Institut, que “per si de cas” jo ja tinc el CAP) de fet, tal i com estan les coses, ho veig més aviat “pelut” fins d’aquí 10 anys. No parlo de mi com a professora si no com a alumna.

Hi ha gent que pot ser molt intel·ligent, o tenir súper bona nota a la carrera o molt bon nivell d’anglès però que no saben ensenyar, o no saben mantenir una classe a ratlla… hi ha professors que s’han inscrit a les llistes d’interinatge més tard però són més bons que el número que els assigna l’ordre d’antiguitat… hi ha professors que tenen menys experiència però més mèrits… hi ha professors que serien molt bons professors, tenen il·lusió i motivació, però no han ni tingut l’oportunitat de sumar hores d’interinatge!!
I la veritat, veig que almenys ara tot això ara es podrà valorar d’alguna manera! o almenys discutir o explicar… o almenys crear els perfils que necessiti un institut! encara que malauradament només en una part de la plantilla, la dels interins, i també només fins a un 50% (encara que en alguns casos concrets aquest percentatge és superior). Llàstima que no sigui retroactiu! 

Cal intentar no caure en l’error de l’amiguisme o dels contactes que molts diuen que és el que passarà en aplicar aquesta nova proposta… A veure, que pot passar, com ha passat amb moltes empreses. Sí, d’acord! però crec que com a les empreses privades això dels contactes podria servir per “entrar” però no per quedar-se… els altres mestres i les associacions d’AMPA no ho permetrien! n’estic segura! jo no ho permetria pels mus fills! i… per molt amics i/o contactes que tinguis, no aguantes a cap lloc de treball si no ho fas bé…

Bé, de fet sí! quan ets funcionari amb plaça fixa i inamovible, pots ser un mestre incompetent, però no et poden fer fora. Tots en coneixem algun/a… és el que volem pel futur dels nostres fills? jo no! jo vull ensenyament de qualitat.

 

 

Marina Arbat Bofill

Cadena de favors

Acabo de penjar aquest post a Facebook, no sé si hi haurà 5 persones que s’hi sumin o no… no sé si rebré la sorpresa de qui me l’ha de fer…

Crec que si! 

Penso que la idea/inciativa és genial! no costa massa i segur que ens pot arrancar un somriure a tots/es. Sincerament em fa més il·lusió donar que rebre…

Per contribuir a generar una mica més de felicitat aquest any, estic participant en una iniciativa rotllo “pay-it-forward”. La idea és que les 5 primeres persones que comentin el meu estat dient “m’hi sumo” rebran una sorpresa meva en algun moment de l’any. Pot ser qualsevol cosa que em passi pel cap: un llibre, una entrada, una visita, un detall, una postal, una carta … No us avisaré, senzillament us sorprendré quan jo ho senti i trobi allò que cregui que és per a vosaltres. Aquestes 5 persones que comentin han de copiar aquest text en el seu mur de Facebook (NO COMPARTIR) perquè segueixi la cadena. La idea és crear una cadena de generositat a l’estil de la pel·lícula Cadena de favors (Pay it Forward). 
En aquest 2014, difonguem una mica d’amor i bon rotllo sense altra finalitat que robar-nos un somriure…  

Heu vist la peli “Cadena de Favors”? jo em vaig indignar amb els últims minuts de la peli… però em va encantar!

En memòria de Tatiana Sisquella

No la coneixia personalment, però em semblava que si, em sembla que  és com si l’hagués conegut. I probablement no sigui com me la imagino però serà el record que em quedarà.

Ella hagués sigut una escriptora/lectora/model perfecta per aquest bloc, de fet tot el que feia sempre estava ple d’optimisme i somriures. I els que l’han conegut de veritat diuen que sempre era així.

Cada dia m’adono més del fet que la gent que surt a la TV o a la ràdio et fan moltíssima companyia, t’expliquen coses, et donen consells, t’ensenyen o t’obren nous horitzons… i sense voler el teu cervell es pensa que els coneix (com ens passava amb ella).

Just dijous passat, mentre parlava amb en Jordi Basté m’envaïa aquesta sensació de “jo el conec de cada dia… però ELL no té ni idea de qui sóc”. Només ens coneixem unidireccionalment. Només coneixia a la Tatiana unidireccionalment, però la coneixia de fa anys.

Però a molts/es oients,  encara que no hi haguéssim parlat personalment, segur que en algun moment havíem contestat alguna pregunta o frase que ella havia dit, ni que fos mentalment. Aquesta mala notícia ens ha deixat tocats i ens ha posat realment tristos/es… no m’ho esperava gens! També ens ha fet enrabiar, perquè un cop més algú marxa massa aviat immerescudament. De la mateixa manera, ens ha emocionat cada paraula que se li ha escrit o dedicat, cada comentari i cada anècdota.

He de “re-mirar” els vídeos de Summa Positva (el programa de TV3 que feia fins fa poc), no els he vist tots però tinc ganes de penjar-ne algun aquí.

De moment, he escollit dos dels escrits de Tatiana Sisquella (són columnes que havia escrit pel Diari Ara, on compartia contraportada amb Albert Om) que penso que lliguen a la perfecció amb tot el que ha passat des de dijous passat. Crec que enllacen amb tot el context de la seva prematura mort degut al càncer i amb la valentia amb que l’ha afrontat el seu entorn de treball i familiar (a qui transmeto una forta abraçada i el meu condol).

El primer parla de la renúncia i el segon de la família/cercle proper com a equip, els havia llegit en el seu moment, ara guanyen força context i sentit. Espero que us agradin i que us facin pensar.

No, no la vaig conèixer personalment… però m’hagués agradat.

1. La renúncia (de Tatiana Sisquella)

Una de les coses més difícils de fer en aquesta vida és probablement renunciar a algú o a alguna cosa. Més enllà de la definició que se’n fa als diccionaris, renunciar vol dir arribar a la conclusió que allò que crèiem que podíem tenir, allò que volíem aconseguir o allò que ens pensàvem que seria nostre, de sobte no ho podrà ser. Vol dir acceptar que, ja sigui per una limitació o un contratemps, alguna cosa amb la qual comptàvem no l’assolirem. I això costa, és difícil i fa mal.

Les renúncies poden tenir moltes mides i moltes profunditats. Poden ser renúncies superficials i petites: renunciar a les postres perquè estem fent règim o a un pis perquè algú altre ha fet una oferta millor. Però també n’hi ha de profundes i desmesurades que poden alterar les estructures d’una vida: renunciar a tornar a caminar, a tenir un fill biològic o a poder continuar tirant endavant una empresa que va fer créixer primer un avi i després un pare.

Però aprendre a renunciar, encara que sigui a base de cops i patacades, també vol dir fer-se gran. Vol dir acceptar que no som amos i senyors de la nostra vida; vol dir saber posar les coses en una balança i meditar-les; vol dir aprendre la lliçó de la humilitat i començar a entendre que malgrat no aconseguir tot el que semblava que necessitàvem per ser feliços, podem trobar una via alternativa que ens acabi portant, si no al mateix lloc, a una destinació molt semblant.

Però, mentrestant, mentre ens anem recuperant dels cops i les frustracions que no teníem a les nostres llibretes de desitjos infantils que escrivíem a l’hora del pati, ningú em podrà convèncer que renunciar no és de les coses més difícils que les persones haurem de fer. I que, malgrat tot, sempre ens quedarà el dubte de si no ho hauríem de tornar a intentar.

2. El millor equip del món (de Tatiana Sisquella)

En aquesta vida és important tenir un bon equip amb qui jugar la lliga del dia a dia. Aquests equips no surten als diaris ni juguen la Champions, però són els únics que ens poden apropar a la veritable victòria. El nostre equip ha de ser sòlid quan vénen rivals poderosos i atrevit quan la situació ho permeti. Cada jugador ha de tenir un lloc definit al camp, però tots han de saber com moure’s perquè la bola giri cap on ha de girar. Segurament una de les claus d’aquest equip guanyador, compacte i sense esquerdes, és que no té una única estrella, sinó que, respectant els veterans i les gràcies naturals de cadascun dels jugadors, el protagonisme va circulant amb la mateixa fluïdesa amb què ho fa la vamba entre una porteria i l’altra. Perquè un rematador no és ningú si no hi ha qui li faci una bona centrada i un migcampista d’or no pot brillar sense una defensa emmurallada i contundent al darrere.

Els colors d’aquest equip s’han de portar al cor o no s’han de portar, i la seva pinya ha de ser tan densa que no se n’escapi mai cap pinyó. Aquest equip mai no s’ha de deixar menystenir per ningú per molt gran, fort i agressiu que sigui. No ha de tenir por, sinó respecte. El seu joc ha d’intentar ser net, divertit, ràpid i elegant. Sense estridències, amb gràcia, intens, però també proper i imperfecte.

Avui he vist com el meu equip corria darrere la pilota i lluitava per guanyar, una vegada més, el partit de la vida. Ens ha tocat un rival aspre, sec i que jugava brut, però ens hem mantingut ferms, constants, positius. No ha estat un partit fàcil, creieu-me, però com passa en els bons equips, en les pitjors situacions ha sortit el millor de cadascú de nosaltres. Per això, just abans que la pilota entrés a la porteria contrària, he pensat que el meu equip era el millor del món.

In Memoriam

How do YOU define Yourself?

l’he vist uns 5 cops; i realment poto dies volent escriure sobre aquest vídeo… però és que no sé què dir o què afegir.
Lizzie Velásquez té un síndrome molt estrany (només es coneixien 2 persones amb aquest síndrome) degut al qual té un zero per cent de greix corporal i mai ha pesat més de 29 kg. És incapaç d’augmentar de pes i ha de menjar molt sovint durant el dia. És cega de l’ull dret i té visió limitada en l’altre, a mes té un sistema inmunològic molt feble… a part d’aquestes afeccions no té cap altre problema que l’impedeixi ser una persona totalment normal i fer vida totalment normal.
Als seus 24 anys ens parla que els seus somnis eren: tenir una carrera, formar una família, ser escriptora, ser una coach motivacional… i només 8 anys ho ha aconseguit tot! i amb escreix! i el que li queda ho aconseguirà, n’estic segura.
Es dedica a motivar la gent i crec que, només veient els comentaris i les visualitzacions del vídeo… ho ha aconseguit!
El concepte de mirar sempre el costat positiu, el fet de ser optimista, estar agraït amb el que un/a té, lluitar pels somnis, donar el millor de tu, … etc… això realment és el que intento fer cada dia. I sobretot, sobretot: NO DEIXIS QUE ELS ALTRES ET DEFINEIXIN i sobretot sobretot, escollir SER FELIÇ és una elecció personal.

Val realment la pena veure aquesta TEDxTalk, et dona una altra perspectiva de les coses. A més he de dir que justament els dos lectors més fidels d’aquest bloc me l’han recomanat; espero que el mireu i espero que us faci pensar.

+ info: http://www.aboutlizzie.com/
+ vídeos: http://www.aboutlizzie.com/#!motivationalspeaking/cee5