Llei de l’Atracció? Clinic Alex Hutchings i premi: Pedalboard BOSS BCB-30!!!

Parlant del Happpy power… Intentaré posar una bona notícia a cada post. No prometo que sigui cada dia ni molt menys.. però intentaré que sigui “sovint”.

A veure, això és d’ahir. Us recordo que sóc científica però al final començaré a creure en la Llei de l’atracció eh! De fet, fa temps que hi ha gent que m’ho diu. En què consisteix?

Us deixo un vídeo de Actualized.org sobre la Llei de l’Atracció en anglès (si tinc temps algun dia el traduiré jejej) però m’agrada molt com ho explica amb exemples

…però també és veritat que a les xarxes socials no poso les coses negatives i per tant sembla que només passin coses bones… 😉

En fi la bona notícia d’ahir és que em va tocar aquest premi al sorteeeeig: La Boss BCB-30 Pedalboard.

Vaig arribar molt aviat (com sempre) i em va tocar la papereta 303, que devia ser la 3a jejej, i al final de la masterclass del gran Alex Hutchings em va tocar la primera de les dues caixes que sortejaven.

IMG_20150610_195843

L’Alex Hutchings és un dels millors guitarristes del panorama actual i de moment seguim esperant disco i gires… però va fent demos per tot el món amb Roland. Com toca mare meva! Mireu mireu…

El més fort és que em va reconèixer (li sonava però no sabia de què), el dia que vaig entrevistar en Vai al Festival GES ell voltava per allà 🙂

IMG_20150610_185628

En acabar la demo es va fer el sorteig de la pedalera, li van fer dir el número en castella jejje i diu “Trrres, zeeeero, treees” ueeeee! el meu!!!

11393237_837639489661990_1167100575551092620_n

Una altra cosa molt divertida és que va fer una jam amb l’Aleix Morales, que és treballador de la botiga de Girona. L’Aleix anava al meu institut i és un dels que em va introduir a la música de Dream Theater (entre altres). Quan vaig anar a Barcelona a estudiar també vaig fer algunes classes de guitarra amb ell, però em quedava a l’altra punta de la ciutat i amb la feina de la Uni ho vaig deixar. La veritat és que ahir va ser genial, bona música, bons músics, a la meva ciutat i ostres tot el que va passar em va fer molta il·lusió!

IMG_20150610_194232

Demà més 😉

Anuncis

L’illa dels 5 fars: Cinc fars, cinc claus per a la Comunicació

Quan vaig anar a Mallorca l’Ignasi em va deixar un llibre que va dir que m’agradaria: “L’Illa dels 5 fars” de Ferran Ramon-Cortés. El subtítol del llibre és “un recorregut per les claus de la comunicació”. L’autor identifica 5 claus que poden fer que els nostres missatges arribin amb claredat i efectivitat a aquells a qui ens dirigim. Jo acabava de fer la xerrada del congrès de les Jornades d’Enginyeria de l’Aigua i em va semblar molt adient i també vaig aprendre molt.

En començar-lo a llegir em vaig adonar que és un recorregut per cada cada una de les 5 claus de la comunicació  i que cadascuna es personificava amb un dels 5 fars de Menorca, “cinc claus senzilles per aconseguir un únic objectiu; millorar la nostra comunicació i fer-la més memorable, persuassiva i convincent”..

Em va semblar un llibre de gran interès per a tots aquells que de tant en tant, ens plantegem problemes relacionats amb la comunicació, ja sigui interpersonal, en grup, xerrades de congresos, comunicadors o inter-empreses.

Aquesta setmana passada va començar com un viatget de les vacances d’estiu, però tot i que en principi només en volia veure algun… es va acabar convertint en una mena de missió visitar-los tots! sobretot després del 3r que em vag picar i ho volia aconseguir! i sí!!! al final vaig aconsegur veure’ls tots.

Molts no ho sabreu però conduïr no és que m’agradi massa (ni em fa gaire gràcia) i menys quan es tracta d’un lloc on no he estat mai, amb un cotxe que mai he conduït (i sense direcció assistida!!!) i fent més quilòmetres dels que estic acostumada. Estic contenta de dir que vaig arribar conduïnt a cada un dels 5 punts, 5 fars, on volia anar i que (us semblarà una tonteria) però n’estic orgullosa: primer pel que significa, segon per haver-ho aconseguit i tercer per les claus que em va anar recordant cada un d’ells.

Segons l’autor aquestes cinc claus són:

1. Far de Favàritx: Un únic i gran missatge, tant rellevant, que trenca la màgia de la distància. Quan volem dir massa coses correm el risc que no n’arribi cap amb claredat. L’objecte de la comunicació és transmetre UNA idea.

1.favàritx

Al Far de Favàritx

2. Far de Punta Nati: Un llenguatge senzill i eficaç per a la nit dels navegants. Tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent. El primer que hem de pensar és que la gent mai entén exactament el que nosaltres volem dir-los, i que el que compta és el que ells entenen.  Un llenguatge que connecti: El llenguatge ha d’adaptar-se al auditori, ja que significa haver pensat en aquella persona a qui va dirigit el missatge. No només es tracta del vocabulari, sinó que també s’han d’adaptar els exemples, les situacions, els ritmes… Connecta i comparteix els teus coneixements i experiències amb un llenguatge adient per als teus oients.

13574_10151531080192133_952495340_n

Al Far de Punta Nati

3. Far de Cap de Cavalleria: Comuniquem el que sentim, i el que sentim no pot amagar-se. Convidant en lloc d’intentar convèncer – El nostre objectiu és mostrar-nos convençuts, contagiar entusiasme. I fer que la gent vingui a nosaltres en comptes d’arrossegar-la cap a nosaltres, com fem sovint. I tot plegat, essent capaços de moure emocions – Les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d’entendre, les sentim, les recordem per sempre. La veu és el reflex del que sents. No canviïs la veu, canvia el que sents…

2.cavalleria

Al Far de Cap de Cavalleria

4. Far de l’Illa de l’Aire: Un missatge que convida a acostar-s’hi. Explicat de forma memorable – Perquè la gent recordi el nostre missatge l’hem de fer especialment interessant.  Amb un llenguatge que connecti – El llenguatge que triem per a la nostra comunicació no ha de venir determinat per nosaltres mateixos, ha de dependre d’aquells a qui va dirigit el missatge. Cal seduïr a l’oient.

5.illadelaire

Al Far de l’Illa de l’Aire

5. Far del Cap Artrutx: La distància més curta entre l’home i la veritat és un conte.  I això ho podem aconseguir a través de les històries i les metàfores. La informació és difícil d’assimilar, només arriba a qui té molt interès. És necessari utilitzar recursos com les històries, les metàfores, el conte i les anècdotes per tal de fixar les idees i aconseguir que el propi missatge brilli entre els altres.

3.Artrutx

Al Far d’Artrutx

Tinc apuntades algunes de les frases del llibre que em van agradar:

– “Parla només si el que has de dir es millor que els silenci.”

– “Són els sentiments els que determinen el to de la nostra veu.”

– “Comuniquem el que sentim. I el que sentim no es pot amagar.”

– “Comunicar no és arrossegar ni empènyer, es convidar.”

– “Donar informació i comunicar són dos conceptes absolutament diferents.”

– “Els sentiments tenen la capacitat de colpir-nos molt. I el que sentim molt endins nostre, no arribem a oblidar-ho mai.”

I la meva preferida que espero no oblidar mai:

“La vida es viu amb el cor, no amb el cap.”

PODEU COMPRAR EL LLIBRE AQUÍ (menys de 10 euros!):

http://www.casadellibro.com/libro-l-illa-dels-5-fars/9788498092066/1956657

http://www.grup62.cat/llibre-lilla-dels-5-fars-93852.html

Aquest post el dedico a l’Ignasi Bosch que em va descobrir i deixar el llibre; a la Sole i la Belén per acompanyar-me en l’aventura Menorquina i a l’Ignasi Corney (que sé que aquests temes t’encanten!!).

Emilio Duró – sobre el Coeficient d’Optimisme

Una de les altres casualitats que em van passar la setmana passada va ser que en baixar del tren a Figueres em vaig trobar a l’Emilio Duró: “El Crack de l’Optimisme”. Em va fer especial il·lusió ja que me’n considero realment fan. Al vespre vam tornar a mirar el vídeo amb els de casa i vaig comprovar que em sé la meitat dels diàlegs de memòria. Segur que n’he utilitzat molts i molts dels casos/exemples/frases que diu els he citat. De fet aquell mateix dia havia pensat en ell, en un dels casos.

duroL’Emilio Duró i jo a l’estació d’AVE Figueres-Vilafant (25/07/2013).

El primer cop que vaig veure la xerrada que el va fer “famós” recordo que era en dues parts d’un Vimeo (abans els Youtubes no podien passar de 10 minuts i són pràcticament dues hores!) me’l va passar l’Ignasi quan encara no en parlava ningú. Encara hi recordo vaig flipar molt fort amb tot el que deia…. i pràcticament ho comparteixo tot.

Per primer cop vaig sentir a parlar del “Coeficient d’Optimisme” després també ho vaig llegir del llibre “Viatge a l’Optimisme” de l’Eduard Punset (2011, http://www.skoob.com.sg/shop/book/9788497102148/viatge-a-loptimisme;jsessionid=48778D05371DA1F01E604931A3AACE6F); el Coeficient d’optimisme és una mesura de l’optimisme de les persones, cada cop passa més que algunes empreses a l’hora de seleccionar personal escullen entre els millors però també als més optimistes alegres. L’Emilio al vídeo posa l’exemple dels viatges a l’espai, diu “t’imagines anar d’aquí a la Lluna amb un pessimista al costat?” i la veritat és que fer una activitat amb una persona alegre o amb una pessimista ho canvia tot.

L’he vist més de 10 cops segur i l’he fet mirar a persones i persones, li vaig enviar en link als companys de feina, a rac1 que no em, va fer ni cas… i al cap d’un temps després de ser boom mediàtic amb milers de visualitzacions dels vídeos en Buenafuente el va entrevistar… A rac1, a la Ser, a l’Hormiguero, a en Bienafuente de nou… més i més visualitzacions…. Tot això va ser gràcies al boca a boca…

Per alguna de les meves caixes tinc un resum d’aquest vídeo, un dia us el transcriure… però de moment aquí us el deixo. Mireu-lo si teniu calma i si el podeu escoltar bé durant un parell d’hores. Ep! Avís: Dóna moltíssima informació i parla molt ràpid… estigueu atents.

Vídeo: Xerrada d’Emilio Duró: Optimismo e ilusión (“VI Congreso do Comercio Galego”, A Coruña)

L’altre dia us vaig posar una de les millors cites que té “No et preocupis massa per la vida, que ningú surt viu d’ella”; però probablement algunes de les meves preferides que em venen ara al cap són:

“A la gent pessimista ni tocar-la”

“La mala sort s’encomana” (referent a que si algú es va queixant o té un mal dia t’encomana l’estat d’ànim)

Els nens aprenen per imitació, els nens aprenen més ràpidament si riuen!

“El millor invent de la Vida és la mort perquè dóna pas a les coses noves”

Per aquest motiu… la gent interessada, la negativa i la pessimista… el més lluny possible!

Res és impossible!

Un dia algú em va dir aquesta frase després de que es complís un dels meus somnis, “veus Marina? ‎Res és impossible

Més endavent em vaig adonar d’un fet, que tenia raó, que just la mateixa paraula ho diu:

‘Sóc possible’ 

(I’m possible)