Do or die

Tots coneixem algú que fa temps que diu el meu somni és “X”

…i jo sempre li deia, li dic i li diré: “doncs fes-lo realitat!”

Tenies/tens/tindràs l’oportunitat, el moment, la vida al davant,… i el vas endarrerint… i jo em demano per què?

Thirty Seconds To Mars – Do Or Die

 

Anuncis

Un infogràfic sobre la Ciència de la Felicitat (amb algunes dades curioses)

Vaig veure aquesta infografia sobre La ciència de la felicitat i vaig pensar compartir-la amb vosaltres. Ja sabeu que sempre m’ha agradat la ciència (i més la de la felicitat hehehe). 4 paraules sobre la infografia que ens poden ser útils (a nosaltres i als nostres).

how-to-be-happy_52c2c43cc7fe0_w587

1 . Necessitem estar a l’aire lliure; reconec que no m’agrada massa a l’hivern! però s’ha de fer! ens ha de tocar el Sol i l’aire. Els que viviu a ciutat pot ser que no sigui tan agradable o més difícil… però aporta molta positivitat! De 15 a 20 minuts al dia estaria bé!

2 . Cal anar a viure a Mèxic? Tinc amics que hi viuen i n’estan satisfets! gent d’allà i gent d’aquí que hi han anat a viure. Són més optimistes i els nens són més feliços!

3 . Necessito menjar plàtans. Just avui he menjat plàtan (de fruita malpensats!); i encara que molta gent diu que és la fruita que engreixa més també és una de les que aporta més dopamina. Clar que es pot aconseguir d’altres maneres hehehe 

4 . Sentit de la comunitat (família i amics). Investigacions sobre la resiliència també mostra que el sentit de comunitat i que té el suport social són essencials per recuperar-se en la vida . I el ritual de les celebracions en companyia (sigui Nadal, festes de poble, aniversaris…) és una meravellosa manera de donar la benvinguda els uns als altres i generar pertinença i la felicitat .

5 . Tenir una vida amb objectius i propòsits ens ajuda a ser més feliços. Li dones sentit a la vida.

El que no m’agrada és que segons aquestes dades veig que els que tenen fills són més infeliços? pensava que els estudis demostraven el contrari!

I tu? Què és el que trobes més curiós de la infografia? deixa el teu comentari a continuació!

13 Consells per NO trencar els objectius que us vau marcar per Cap d’Any

Just tres dies després de Cap d’any ja he trencat un parell de les “promeses” que vaig fer… i això no pot ser! fa anys que em prometia fer esport, aquest any ja no ho vaig demanar hehehe

Aquest Cap d’Any m’he enfadat amb mi mateixa per tenir exactament els mateixos objectius que l’any passat, i dic “Aquest any sí!” però ja m’estic fent enrera! i la veritat és que sóc massa autonidulgent i benevolent amb mi mateixa. Hauria de ser més estricta i tenir més força de voluntat.

He fet una mica de recerca i us publico una llisteta dels 13 consells que crec que ens poden fer servei per no deixar perdre les resolucions de cap d’any. A veure què us semblen i si teniu alguna opinió o consell nou no dubteu a enviar-lo!

1. Ser específic. Quan es fa una promesa o s’escriu un objectiu de Cap d’any a vegades s’és massa generalista i cal ser més específic. Per exemple: “tenir més amics” és massa generalista per què no començar amb un: “mantenir contacte amb els amics”, “recordar els aniversaris”, “intentar quedar amb els amics que no veiem sovint”, “escriure e-mails sovint a la gent que no veiem”, …

2. Escriure’ls. Escriure els objectius fa que d’alguna manera en siguem més conscients i és com un resolució més forta. No us ha passat mai? a més a més, si els deixeu en algun lloc visible teniu un recordatori.

3. Repassar les teves resolucions sovint. Tampoc cal obsessionar-se però sí que va molt bé (com deia al punt 2) tenir-los a mà i recordar-los sovint.

4. Explicar-ho als altres, premiar-te o puntuar-te. Va bé fer els teus objectius públics i crec que va bé que els del teu voltant els coneguin ja que et poden ajudar. Per exemple quan em vaig apuntar al gimnàs amb amics vaig ser molt més constant que no quan hi anava sola. El fet de premiar-se o puntuar-se també pot motivar-vos. Recordo que quan era petita em costava menjar i em costava acabar-me el que em posaven al plat (no com ara heheh); per motivar-me els meus pares van dir que si acabava primer escriurien el meu nom i la notícia en una rajola de la cuina. Va funcionar!!  A les escoles i a l’institut funcionava (no sé si encara es fa) allò dels “punts positius” quan feies una cosa bé o assolies un objectiu (i els negatius en cas contrari).

5. Imagina en gran i amb la ment oberta. Potser necessites un canvi o una nova aventura… per imaginar-ho no costa res! i tampoc sol ser impossible. Després planifica a partir d’aquí. No et reprimeixis per factors externs o els diners. A més a més cal tenir-ho tot en compte, no et concentris en una idea pensa en tot el que l’envolta

6. Pensa en les coses petites. En contrapunt amb el consell 5, cal vigilar, hi ha gent que pensa que només es notarà la diferència o només trencaran amb el seu “antic jo” si fan un canvi radical. A vegades no cal anar tan lluny, els petits canvis són poderosos com deia el Capità Planeta. Per exemple, el sol fet de ser punual o de tenir certs bons hàbits com llevar-se d’hora, ser puntual, tenir les coses ordenades… poden ser un canvi significatiu.

7. Demana ajuda. A vegades em demano per què ens costa tant demanar ajuda. Perdo temps intentant fer coses que no em surten, solucionar problemes que desconec,… quan demanar-ho a algú no costa i normalment sol donar bons resultats! sempre que m’ha passat em demano “per què no vaig demanar ajuda abans?”. 

Si el vostre problema és com el meu: costa mantenir les resolucions i sou poc constants o no teniu força de voluntat proveu aquestes estratègies:

8. Al principi pots intentar fer coses positives que no costin massa esforç. Podem fer que les nostres vides siguin millors en diferents coses. Per exemple la cosa més fàcil de fer sol ser “passar-s’ho millor” o “no avorrir-se”.

9. Considera el fet de deixar un objectiu/una resolució que no funciona. Si no pares de fer i desfer la mateixa resolució i mai la pots assolir o aconseguir…. és que hi ha alguna cosa que falla! Busca canvis realistes i que ajudin, ja que és realment desmotivador tenir sempre objectius que no assoleixes. Per aquest motiu de moment no hi he posat la de fer esport aquest any hehehe. Petites resolucions, com per exemple caminar una mica cada dia o coses així que pots assolir són molt més motivadores.

10. Mantenir la teva resolució cada dia. Sembla difícil, especialment dies de festa o els caps de setmana coses com fer esport, ser constant, treballar o escriure… si dius “avui no ho faig, ja ho faré demà”… ja l’has cagat! sincerament penso que és més fàcil fer una cosa cada dia que no pas cada X dies…

11. Deadline (Data d’entrega). Per mi és el millor que hi ha! pel dia XX s’ha de tenir fet, no hi ha volta de full. I després et poses les piles i ho fas! (encara que a vegades t’endarrereixen les deadlines i fa molta ràbia quan ho tenies fet hehehe).

12. No et rendeixis si alguna cosa s’interfereix. A vegades passen coses superiors a nosaltres que ens fan endarrerir un projecte, a mi m’ha passat recentment i em va desmotivar molt encara que sigui una bona notícia… No ens hem de rendir ni abaixar la guàrdia (jo ho he fet i me n’arrepenteixo). Intentaré no fer-ho més.

13. No deixis que la perfecció sigui l’enemiga de les coses ben fetes. Quan faig alguna cosa sempre tinc por de no fer-la prou bé i aquest és un dels meus altres grans problemes. Costa molt fer les coses perfectament a la primera, el millor és començar amb uns objectius assequibles i anar-los millorant. Si una cosa no surt avui, intenta-ho demà! Si no pots còrrer més de 10 minuts seguits (com em passa a mi) no intentis començar amb una marató hehehe

La BSO de Serendipity té aquest fantàstic tema Chantal Kreviazuk – This Year que casa a la perfecció amb el que vull dir.

No sé si em deixo alguna cosa. Què hi afegiries? Què fas tu per seguir complint les teves resolucions de Cap d’Any?

Els “escollits” s’escullen a si mateixos

Quan passen coses dolentes a la teva vida no és que sigui “culpa” teva però és la “teva responsabilitat” ocupar-te d’elles.  No pot esperar que algú et doni la solució o que passi algun fet diví que solucioni el problema. Està clar que no es pot controlar la situació que et porta la vida, però el que si podem controlar és com ens agafem la situació i l’energia/entusiasme que hi posem.

En acabar primer de carrera i passar a segon alguns em van dir “així que tu ets l’elegida” i jo no sabia què volien dir… després em van explicar que era com havien anomenat al noi que l’any anterior havia passat “net” (aprovant-ho tot) de primer a segon. Si aquesta era la definició jo vaig ser una “Escollida” doncs. Tot i això sonava a “divinitat” o a “sort” i realment vaig treballar, estudiar i patir com mai per aconseguir-ho…

Els “escollits”

Sovint assumim que les persones d’èxit han arribat on són perquè va anar a l’escola/universitat X, perquè provenien de la família Y, perquè coneixien a la persona Z, tenia la genètica correcta o que arribat al lloc que tocava en el moment adequat. Una part d’això hi ha…. però no tot. De fet jo també sóc de les que crec que és més fàcil pensar en l’èxit d’aquesta manera perquè llavors es pot dir que aquestes persones van tenir la sort de tenir certs avantatges i això és el que va marcar la diferència.

I la veritat és que sí, la sort juga un paper important en la vida. Però la sort és només una oportunitat. És només una porta oberta. Ets tu qui ha de decidir caminar, continuar i persistir…. aprofitar aquesta oportunitat!

Les persones que acaben semblant els “escollits” – dels autors més venuts, els propietaris de negocis, els atletes d’èlit, els artistes famosos – tenen èxit en primer lloc perquè van confiar en si mateixos abans que tinguessin alguna mesura d’èxit. I aquesta és la peça d’èxit, que no és tan fàcil d’acceptar, és la que sovint significa apostar per tu mateix quan tu et sents com un fracàs.

Què he de fer?

Ens encanta explicar històries d’èxit i la fama, per parlar sobre els diners i la riquesa, per elogiar els guanyadors, els campions, i els best-sellers… i encara més quan les històries són d’algú que ha passat de la pobresa a la riquesa (El somni americà). Però no hi ha res atractiu sobre la lluita en temps d’insuficiència i d’incertesa. No hi ha res a dir que faci fàcil confiar en un mateix quan cada dia és com una lluita per mantenir el cap fora de l’aigua.

Recordo el meu primer quadrimestre a la universitat. Va ser brutal, els pitjors mesos de la carrera. Em costava fer els exercicis, no entenia les coses a la primera, estudiava i no era suficient, em faltaven hores, dormia poc, si passava tems en família o amb amics em sentia culpable per no estar estudiant… Un drama! Però mirant enrere ara, estic agraïda per haver seguit apostant per mi, fins i tot quan veia que suspendria o que no superaria la pressió o el curs.

Crec que hi ha moltes metes en la vida que requereixen d’aquest tipus de lluita. Sobretot quan…

No tens contactes que et puguin “col·locar” o ajudar

No no tens experiència ni oportunitats de tenir-ne

Pocs recursos econòmics

No estar en forma/al dia de la feina/no tens suficients coneixements

Les persones que han tingut èxit no han estat esperant a que els senyalin amb el dit i li digui “ets tu”, no han sigut nominats… Han treballat deia a dia… no és tan fàcil. I costa, no dic pas que no, …però és necessari lluitar i seguir lluitant!

Dia a dia ens hem de dir a nosaltres mateixos “No importa si és culpa meva o no però sóc aquí i aquesta és la meva situacó. Així és com sóc i la meva responsabilitat és fer-hi alguna cosa”.

REFERÈNCIES

The “Chosen Ones” Choose Themselves

by James Clear
Read this post on JamesClear.com

Emilio Duró – sobre el Coeficient d’Optimisme

Una de les altres casualitats que em van passar la setmana passada va ser que en baixar del tren a Figueres em vaig trobar a l’Emilio Duró: “El Crack de l’Optimisme”. Em va fer especial il·lusió ja que me’n considero realment fan. Al vespre vam tornar a mirar el vídeo amb els de casa i vaig comprovar que em sé la meitat dels diàlegs de memòria. Segur que n’he utilitzat molts i molts dels casos/exemples/frases que diu els he citat. De fet aquell mateix dia havia pensat en ell, en un dels casos.

duroL’Emilio Duró i jo a l’estació d’AVE Figueres-Vilafant (25/07/2013).

El primer cop que vaig veure la xerrada que el va fer “famós” recordo que era en dues parts d’un Vimeo (abans els Youtubes no podien passar de 10 minuts i són pràcticament dues hores!) me’l va passar l’Ignasi quan encara no en parlava ningú. Encara hi recordo vaig flipar molt fort amb tot el que deia…. i pràcticament ho comparteixo tot.

Per primer cop vaig sentir a parlar del “Coeficient d’Optimisme” després també ho vaig llegir del llibre “Viatge a l’Optimisme” de l’Eduard Punset (2011, http://www.skoob.com.sg/shop/book/9788497102148/viatge-a-loptimisme;jsessionid=48778D05371DA1F01E604931A3AACE6F); el Coeficient d’optimisme és una mesura de l’optimisme de les persones, cada cop passa més que algunes empreses a l’hora de seleccionar personal escullen entre els millors però també als més optimistes alegres. L’Emilio al vídeo posa l’exemple dels viatges a l’espai, diu “t’imagines anar d’aquí a la Lluna amb un pessimista al costat?” i la veritat és que fer una activitat amb una persona alegre o amb una pessimista ho canvia tot.

L’he vist més de 10 cops segur i l’he fet mirar a persones i persones, li vaig enviar en link als companys de feina, a rac1 que no em, va fer ni cas… i al cap d’un temps després de ser boom mediàtic amb milers de visualitzacions dels vídeos en Buenafuente el va entrevistar… A rac1, a la Ser, a l’Hormiguero, a en Bienafuente de nou… més i més visualitzacions…. Tot això va ser gràcies al boca a boca…

Per alguna de les meves caixes tinc un resum d’aquest vídeo, un dia us el transcriure… però de moment aquí us el deixo. Mireu-lo si teniu calma i si el podeu escoltar bé durant un parell d’hores. Ep! Avís: Dóna moltíssima informació i parla molt ràpid… estigueu atents.

Vídeo: Xerrada d’Emilio Duró: Optimismo e ilusión (“VI Congreso do Comercio Galego”, A Coruña)

L’altre dia us vaig posar una de les millors cites que té “No et preocupis massa per la vida, que ningú surt viu d’ella”; però probablement algunes de les meves preferides que em venen ara al cap són:

“A la gent pessimista ni tocar-la”

“La mala sort s’encomana” (referent a que si algú es va queixant o té un mal dia t’encomana l’estat d’ànim)

Els nens aprenen per imitació, els nens aprenen més ràpidament si riuen!

“El millor invent de la Vida és la mort perquè dóna pas a les coses noves”

Per aquest motiu… la gent interessada, la negativa i la pessimista… el més lluny possible!

Res és impossible!

Un dia algú em va dir aquesta frase després de que es complís un dels meus somnis, “veus Marina? ‎Res és impossible

Més endavent em vaig adonar d’un fet, que tenia raó, que just la mateixa paraula ho diu:

‘Sóc possible’ 

(I’m possible)