Emilio Duró – sobre el Coeficient d’Optimisme

Una de les altres casualitats que em van passar la setmana passada va ser que en baixar del tren a Figueres em vaig trobar a l’Emilio Duró: “El Crack de l’Optimisme”. Em va fer especial il·lusió ja que me’n considero realment fan. Al vespre vam tornar a mirar el vídeo amb els de casa i vaig comprovar que em sé la meitat dels diàlegs de memòria. Segur que n’he utilitzat molts i molts dels casos/exemples/frases que diu els he citat. De fet aquell mateix dia havia pensat en ell, en un dels casos.

duroL’Emilio Duró i jo a l’estació d’AVE Figueres-Vilafant (25/07/2013).

El primer cop que vaig veure la xerrada que el va fer “famós” recordo que era en dues parts d’un Vimeo (abans els Youtubes no podien passar de 10 minuts i són pràcticament dues hores!) me’l va passar l’Ignasi quan encara no en parlava ningú. Encara hi recordo vaig flipar molt fort amb tot el que deia…. i pràcticament ho comparteixo tot.

Per primer cop vaig sentir a parlar del “Coeficient d’Optimisme” després també ho vaig llegir del llibre “Viatge a l’Optimisme” de l’Eduard Punset (2011, http://www.skoob.com.sg/shop/book/9788497102148/viatge-a-loptimisme;jsessionid=48778D05371DA1F01E604931A3AACE6F); el Coeficient d’optimisme és una mesura de l’optimisme de les persones, cada cop passa més que algunes empreses a l’hora de seleccionar personal escullen entre els millors però també als més optimistes alegres. L’Emilio al vídeo posa l’exemple dels viatges a l’espai, diu “t’imagines anar d’aquí a la Lluna amb un pessimista al costat?” i la veritat és que fer una activitat amb una persona alegre o amb una pessimista ho canvia tot.

L’he vist més de 10 cops segur i l’he fet mirar a persones i persones, li vaig enviar en link als companys de feina, a rac1 que no em, va fer ni cas… i al cap d’un temps després de ser boom mediàtic amb milers de visualitzacions dels vídeos en Buenafuente el va entrevistar… A rac1, a la Ser, a l’Hormiguero, a en Bienafuente de nou… més i més visualitzacions…. Tot això va ser gràcies al boca a boca…

Per alguna de les meves caixes tinc un resum d’aquest vídeo, un dia us el transcriure… però de moment aquí us el deixo. Mireu-lo si teniu calma i si el podeu escoltar bé durant un parell d’hores. Ep! Avís: Dóna moltíssima informació i parla molt ràpid… estigueu atents.

Vídeo: Xerrada d’Emilio Duró: Optimismo e ilusión (“VI Congreso do Comercio Galego”, A Coruña)

L’altre dia us vaig posar una de les millors cites que té “No et preocupis massa per la vida, que ningú surt viu d’ella”; però probablement algunes de les meves preferides que em venen ara al cap són:

“A la gent pessimista ni tocar-la”

“La mala sort s’encomana” (referent a que si algú es va queixant o té un mal dia t’encomana l’estat d’ànim)

Els nens aprenen per imitació, els nens aprenen més ràpidament si riuen!

“El millor invent de la Vida és la mort perquè dóna pas a les coses noves”

Per aquest motiu… la gent interessada, la negativa i la pessimista… el més lluny possible!