Llei de l’Atracció? Clinic Alex Hutchings i premi: Pedalboard BOSS BCB-30!!!

Parlant del Happpy power… Intentaré posar una bona notícia a cada post. No prometo que sigui cada dia ni molt menys.. però intentaré que sigui “sovint”.

A veure, això és d’ahir. Us recordo que sóc científica però al final començaré a creure en la Llei de l’atracció eh! De fet, fa temps que hi ha gent que m’ho diu. En què consisteix?

Us deixo un vídeo de Actualized.org sobre la Llei de l’Atracció en anglès (si tinc temps algun dia el traduiré jejej) però m’agrada molt com ho explica amb exemples

…però també és veritat que a les xarxes socials no poso les coses negatives i per tant sembla que només passin coses bones… 😉

En fi la bona notícia d’ahir és que em va tocar aquest premi al sorteeeeig: La Boss BCB-30 Pedalboard.

Vaig arribar molt aviat (com sempre) i em va tocar la papereta 303, que devia ser la 3a jejej, i al final de la masterclass del gran Alex Hutchings em va tocar la primera de les dues caixes que sortejaven.

IMG_20150610_195843

L’Alex Hutchings és un dels millors guitarristes del panorama actual i de moment seguim esperant disco i gires… però va fent demos per tot el món amb Roland. Com toca mare meva! Mireu mireu…

El més fort és que em va reconèixer (li sonava però no sabia de què), el dia que vaig entrevistar en Vai al Festival GES ell voltava per allà 🙂

IMG_20150610_185628

En acabar la demo es va fer el sorteig de la pedalera, li van fer dir el número en castella jejje i diu “Trrres, zeeeero, treees” ueeeee! el meu!!!

11393237_837639489661990_1167100575551092620_n

Una altra cosa molt divertida és que va fer una jam amb l’Aleix Morales, que és treballador de la botiga de Girona. L’Aleix anava al meu institut i és un dels que em va introduir a la música de Dream Theater (entre altres). Quan vaig anar a Barcelona a estudiar també vaig fer algunes classes de guitarra amb ell, però em quedava a l’altra punta de la ciutat i amb la feina de la Uni ho vaig deixar. La veritat és que ahir va ser genial, bona música, bons músics, a la meva ciutat i ostres tot el que va passar em va fer molta il·lusió!

IMG_20150610_194232

Demà més 😉

Emilio Duró – sobre el Coeficient d’Optimisme

Una de les altres casualitats que em van passar la setmana passada va ser que en baixar del tren a Figueres em vaig trobar a l’Emilio Duró: “El Crack de l’Optimisme”. Em va fer especial il·lusió ja que me’n considero realment fan. Al vespre vam tornar a mirar el vídeo amb els de casa i vaig comprovar que em sé la meitat dels diàlegs de memòria. Segur que n’he utilitzat molts i molts dels casos/exemples/frases que diu els he citat. De fet aquell mateix dia havia pensat en ell, en un dels casos.

duroL’Emilio Duró i jo a l’estació d’AVE Figueres-Vilafant (25/07/2013).

El primer cop que vaig veure la xerrada que el va fer “famós” recordo que era en dues parts d’un Vimeo (abans els Youtubes no podien passar de 10 minuts i són pràcticament dues hores!) me’l va passar l’Ignasi quan encara no en parlava ningú. Encara hi recordo vaig flipar molt fort amb tot el que deia…. i pràcticament ho comparteixo tot.

Per primer cop vaig sentir a parlar del “Coeficient d’Optimisme” després també ho vaig llegir del llibre “Viatge a l’Optimisme” de l’Eduard Punset (2011, http://www.skoob.com.sg/shop/book/9788497102148/viatge-a-loptimisme;jsessionid=48778D05371DA1F01E604931A3AACE6F); el Coeficient d’optimisme és una mesura de l’optimisme de les persones, cada cop passa més que algunes empreses a l’hora de seleccionar personal escullen entre els millors però també als més optimistes alegres. L’Emilio al vídeo posa l’exemple dels viatges a l’espai, diu “t’imagines anar d’aquí a la Lluna amb un pessimista al costat?” i la veritat és que fer una activitat amb una persona alegre o amb una pessimista ho canvia tot.

L’he vist més de 10 cops segur i l’he fet mirar a persones i persones, li vaig enviar en link als companys de feina, a rac1 que no em, va fer ni cas… i al cap d’un temps després de ser boom mediàtic amb milers de visualitzacions dels vídeos en Buenafuente el va entrevistar… A rac1, a la Ser, a l’Hormiguero, a en Bienafuente de nou… més i més visualitzacions…. Tot això va ser gràcies al boca a boca…

Per alguna de les meves caixes tinc un resum d’aquest vídeo, un dia us el transcriure… però de moment aquí us el deixo. Mireu-lo si teniu calma i si el podeu escoltar bé durant un parell d’hores. Ep! Avís: Dóna moltíssima informació i parla molt ràpid… estigueu atents.

Vídeo: Xerrada d’Emilio Duró: Optimismo e ilusión (“VI Congreso do Comercio Galego”, A Coruña)

L’altre dia us vaig posar una de les millors cites que té “No et preocupis massa per la vida, que ningú surt viu d’ella”; però probablement algunes de les meves preferides que em venen ara al cap són:

“A la gent pessimista ni tocar-la”

“La mala sort s’encomana” (referent a que si algú es va queixant o té un mal dia t’encomana l’estat d’ànim)

Els nens aprenen per imitació, els nens aprenen més ràpidament si riuen!

“El millor invent de la Vida és la mort perquè dóna pas a les coses noves”

Per aquest motiu… la gent interessada, la negativa i la pessimista… el més lluny possible!

Hola!

Hola a tothom!

Em dic Marina Arbat-Bofill, tinc 28 anys i fa molt temps (per no dir tota la vida) que em dedico a ser una mica més feliç cada dia.

Els que em coneixeu sabreu que sóc optimista, bastant parladora i bastant riallera… hi ha qui em descriu com “la Marina que sempre riu”, al poble sempre em deien que era de les més simpàtiques (jo contestava fent broma dient “si no ets ni la guapa ni la intel·ligent… ets la simpàtica”),…  Si fins i tot el meu xicot em va dir que una de les coses que més li agraden de mi és que “el faig riure” i que “sóc divertida” (és bo oi? hahaha).

Si no em coneixeu us he de dir que normalment faig aquesta cara:

417640_10150569098077133_1689260337_n

El cas és que crec que sóc una persona bastant feliç, i molta gent ho nota i té ganes d’estar amb mi perquè diuen que els faig riure, els animo o simplement desprenc bon rotllo… no ho sé! A més, sempre m’ha agradat el tema de la comunicació, l’optimisme,… i una mica totes les relacions científiques, socials, sociològiques que ho envolten. Fa anys que vaig mirant vídeos, documentals, llegint llibres, llegint articles…

He estat una mica estressada per la feina (qui no), per les dates límit, per les tasques que m’havia proposat assolir abans de vacances (…i que no he assolit del tot). Amb tot i unit a la necessitat visceral de vacances (l’any passat no en vaig fer) estic esgotada físicament però sobretot psicològicament… i he de reconèixer que la “por al futur” no ajuda a avançar ans al contrari, almenys a mi, em frena.

I justament… aquests últims dies en que he estat així han passat un parell de casualitats (propers posts) que m’han fet pensar en començar aquest bloc (que no sé quan durarà, no sé si funcionarà i no sé quant temps hi podré dedicar).

Per aquest motiu he decidit començar a compartir-ho!! a veure si funciona!

La idea del bloc s’anirà perfilant, però intentaré agafar reculls de consells/vídeos/llibres que poden ser propis o d’altres llocs web que cer que ens poden servir o que m’hagin servit. Explicaré vivències personals, històries inventades, i donaré idees… no ho sé… a veure com surt!

Com sempre s’accepten suggeriments, col·laboracions i crítiques.

Espero que llegint cada un d’aquests posts sigueu una mica més feliços!

Marina Arbat-Bofill

A Facebook: Marina Arbat Bofill (https://www.facebook.com/marina1985)

A Twitter: @Kaileigh28 (https://twitter.com/Kaileigh28)

A happier: Marina Arbat-Bofill

e-mail de contacte: caracolasubmarina@gmail.com