Rigau autoritza els directors d’escoles a escollir el 50% dels mestres – El meu comentari

Deixar de banda l’egoisme i pensar en el que realment necessiten els alumnes. La idea no és gens dolenta! de fet, ben aplicada em sembla bona!

I no, no penso en mi, i en si mai podré tenir un lloc de treball en docència (sigui a la Universitat o a l’Institut, que “per si de cas” jo ja tinc el CAP) de fet, tal i com estan les coses, ho veig més aviat “pelut” fins d’aquí 10 anys. No parlo de mi com a professora si no com a alumna.

Hi ha gent que pot ser molt intel·ligent, o tenir súper bona nota a la carrera o molt bon nivell d’anglès però que no saben ensenyar, o no saben mantenir una classe a ratlla… hi ha professors que s’han inscrit a les llistes d’interinatge més tard però són més bons que el número que els assigna l’ordre d’antiguitat… hi ha professors que tenen menys experiència però més mèrits… hi ha professors que serien molt bons professors, tenen il·lusió i motivació, però no han ni tingut l’oportunitat de sumar hores d’interinatge!!
I la veritat, veig que almenys ara tot això ara es podrà valorar d’alguna manera! o almenys discutir o explicar… o almenys crear els perfils que necessiti un institut! encara que malauradament només en una part de la plantilla, la dels interins, i també només fins a un 50% (encara que en alguns casos concrets aquest percentatge és superior). Llàstima que no sigui retroactiu! 

Cal intentar no caure en l’error de l’amiguisme o dels contactes que molts diuen que és el que passarà en aplicar aquesta nova proposta… A veure, que pot passar, com ha passat amb moltes empreses. Sí, d’acord! però crec que com a les empreses privades això dels contactes podria servir per “entrar” però no per quedar-se… els altres mestres i les associacions d’AMPA no ho permetrien! n’estic segura! jo no ho permetria pels mus fills! i… per molt amics i/o contactes que tinguis, no aguantes a cap lloc de treball si no ho fas bé…

Bé, de fet sí! quan ets funcionari amb plaça fixa i inamovible, pots ser un mestre incompetent, però no et poden fer fora. Tots en coneixem algun/a… és el que volem pel futur dels nostres fills? jo no! jo vull ensenyament de qualitat.

 

 

Marina Arbat Bofill

Cadena de favors

Acabo de penjar aquest post a Facebook, no sé si hi haurà 5 persones que s’hi sumin o no… no sé si rebré la sorpresa de qui me l’ha de fer…

Crec que si! 

Penso que la idea/inciativa és genial! no costa massa i segur que ens pot arrancar un somriure a tots/es. Sincerament em fa més il·lusió donar que rebre…

Per contribuir a generar una mica més de felicitat aquest any, estic participant en una iniciativa rotllo “pay-it-forward”. La idea és que les 5 primeres persones que comentin el meu estat dient “m’hi sumo” rebran una sorpresa meva en algun moment de l’any. Pot ser qualsevol cosa que em passi pel cap: un llibre, una entrada, una visita, un detall, una postal, una carta … No us avisaré, senzillament us sorprendré quan jo ho senti i trobi allò que cregui que és per a vosaltres. Aquestes 5 persones que comentin han de copiar aquest text en el seu mur de Facebook (NO COMPARTIR) perquè segueixi la cadena. La idea és crear una cadena de generositat a l’estil de la pel·lícula Cadena de favors (Pay it Forward). 
En aquest 2014, difonguem una mica d’amor i bon rotllo sense altra finalitat que robar-nos un somriure…  

Heu vist la peli “Cadena de Favors”? jo em vaig indignar amb els últims minuts de la peli… però em va encantar!