Els “escollits” s’escullen a si mateixos

Quan passen coses dolentes a la teva vida no és que sigui “culpa” teva però és la “teva responsabilitat” ocupar-te d’elles.  No pot esperar que algú et doni la solució o que passi algun fet diví que solucioni el problema. Està clar que no es pot controlar la situació que et porta la vida, però el que si podem controlar és com ens agafem la situació i l’energia/entusiasme que hi posem.

En acabar primer de carrera i passar a segon alguns em van dir “així que tu ets l’elegida” i jo no sabia què volien dir… després em van explicar que era com havien anomenat al noi que l’any anterior havia passat “net” (aprovant-ho tot) de primer a segon. Si aquesta era la definició jo vaig ser una “Escollida” doncs. Tot i això sonava a “divinitat” o a “sort” i realment vaig treballar, estudiar i patir com mai per aconseguir-ho…

Els “escollits”

Sovint assumim que les persones d’èxit han arribat on són perquè va anar a l’escola/universitat X, perquè provenien de la família Y, perquè coneixien a la persona Z, tenia la genètica correcta o que arribat al lloc que tocava en el moment adequat. Una part d’això hi ha…. però no tot. De fet jo també sóc de les que crec que és més fàcil pensar en l’èxit d’aquesta manera perquè llavors es pot dir que aquestes persones van tenir la sort de tenir certs avantatges i això és el que va marcar la diferència.

I la veritat és que sí, la sort juga un paper important en la vida. Però la sort és només una oportunitat. És només una porta oberta. Ets tu qui ha de decidir caminar, continuar i persistir…. aprofitar aquesta oportunitat!

Les persones que acaben semblant els “escollits” – dels autors més venuts, els propietaris de negocis, els atletes d’èlit, els artistes famosos – tenen èxit en primer lloc perquè van confiar en si mateixos abans que tinguessin alguna mesura d’èxit. I aquesta és la peça d’èxit, que no és tan fàcil d’acceptar, és la que sovint significa apostar per tu mateix quan tu et sents com un fracàs.

Què he de fer?

Ens encanta explicar històries d’èxit i la fama, per parlar sobre els diners i la riquesa, per elogiar els guanyadors, els campions, i els best-sellers… i encara més quan les històries són d’algú que ha passat de la pobresa a la riquesa (El somni americà). Però no hi ha res atractiu sobre la lluita en temps d’insuficiència i d’incertesa. No hi ha res a dir que faci fàcil confiar en un mateix quan cada dia és com una lluita per mantenir el cap fora de l’aigua.

Recordo el meu primer quadrimestre a la universitat. Va ser brutal, els pitjors mesos de la carrera. Em costava fer els exercicis, no entenia les coses a la primera, estudiava i no era suficient, em faltaven hores, dormia poc, si passava tems en família o amb amics em sentia culpable per no estar estudiant… Un drama! Però mirant enrere ara, estic agraïda per haver seguit apostant per mi, fins i tot quan veia que suspendria o que no superaria la pressió o el curs.

Crec que hi ha moltes metes en la vida que requereixen d’aquest tipus de lluita. Sobretot quan…

No tens contactes que et puguin “col·locar” o ajudar

No no tens experiència ni oportunitats de tenir-ne

Pocs recursos econòmics

No estar en forma/al dia de la feina/no tens suficients coneixements

Les persones que han tingut èxit no han estat esperant a que els senyalin amb el dit i li digui “ets tu”, no han sigut nominats… Han treballat deia a dia… no és tan fàcil. I costa, no dic pas que no, …però és necessari lluitar i seguir lluitant!

Dia a dia ens hem de dir a nosaltres mateixos “No importa si és culpa meva o no però sóc aquí i aquesta és la meva situacó. Així és com sóc i la meva responsabilitat és fer-hi alguna cosa”.

REFERÈNCIES

The “Chosen Ones” Choose Themselves

by James Clear
Read this post on JamesClear.com

L’illa dels 5 fars: Cinc fars, cinc claus per a la Comunicació

Quan vaig anar a Mallorca l’Ignasi em va deixar un llibre que va dir que m’agradaria: “L’Illa dels 5 fars” de Ferran Ramon-Cortés. El subtítol del llibre és “un recorregut per les claus de la comunicació”. L’autor identifica 5 claus que poden fer que els nostres missatges arribin amb claredat i efectivitat a aquells a qui ens dirigim. Jo acabava de fer la xerrada del congrès de les Jornades d’Enginyeria de l’Aigua i em va semblar molt adient i també vaig aprendre molt.

En començar-lo a llegir em vaig adonar que és un recorregut per cada cada una de les 5 claus de la comunicació  i que cadascuna es personificava amb un dels 5 fars de Menorca, “cinc claus senzilles per aconseguir un únic objectiu; millorar la nostra comunicació i fer-la més memorable, persuassiva i convincent”..

Em va semblar un llibre de gran interès per a tots aquells que de tant en tant, ens plantegem problemes relacionats amb la comunicació, ja sigui interpersonal, en grup, xerrades de congresos, comunicadors o inter-empreses.

Aquesta setmana passada va començar com un viatget de les vacances d’estiu, però tot i que en principi només en volia veure algun… es va acabar convertint en una mena de missió visitar-los tots! sobretot després del 3r que em vag picar i ho volia aconseguir! i sí!!! al final vaig aconsegur veure’ls tots.

Molts no ho sabreu però conduïr no és que m’agradi massa (ni em fa gaire gràcia) i menys quan es tracta d’un lloc on no he estat mai, amb un cotxe que mai he conduït (i sense direcció assistida!!!) i fent més quilòmetres dels que estic acostumada. Estic contenta de dir que vaig arribar conduïnt a cada un dels 5 punts, 5 fars, on volia anar i que (us semblarà una tonteria) però n’estic orgullosa: primer pel que significa, segon per haver-ho aconseguit i tercer per les claus que em va anar recordant cada un d’ells.

Segons l’autor aquestes cinc claus són:

1. Far de Favàritx: Un únic i gran missatge, tant rellevant, que trenca la màgia de la distància. Quan volem dir massa coses correm el risc que no n’arribi cap amb claredat. L’objecte de la comunicació és transmetre UNA idea.

1.favàritx

Al Far de Favàritx

2. Far de Punta Nati: Un llenguatge senzill i eficaç per a la nit dels navegants. Tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent. El primer que hem de pensar és que la gent mai entén exactament el que nosaltres volem dir-los, i que el que compta és el que ells entenen.  Un llenguatge que connecti: El llenguatge ha d’adaptar-se al auditori, ja que significa haver pensat en aquella persona a qui va dirigit el missatge. No només es tracta del vocabulari, sinó que també s’han d’adaptar els exemples, les situacions, els ritmes… Connecta i comparteix els teus coneixements i experiències amb un llenguatge adient per als teus oients.

13574_10151531080192133_952495340_n

Al Far de Punta Nati

3. Far de Cap de Cavalleria: Comuniquem el que sentim, i el que sentim no pot amagar-se. Convidant en lloc d’intentar convèncer – El nostre objectiu és mostrar-nos convençuts, contagiar entusiasme. I fer que la gent vingui a nosaltres en comptes d’arrossegar-la cap a nosaltres, com fem sovint. I tot plegat, essent capaços de moure emocions – Les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d’entendre, les sentim, les recordem per sempre. La veu és el reflex del que sents. No canviïs la veu, canvia el que sents…

2.cavalleria

Al Far de Cap de Cavalleria

4. Far de l’Illa de l’Aire: Un missatge que convida a acostar-s’hi. Explicat de forma memorable – Perquè la gent recordi el nostre missatge l’hem de fer especialment interessant.  Amb un llenguatge que connecti – El llenguatge que triem per a la nostra comunicació no ha de venir determinat per nosaltres mateixos, ha de dependre d’aquells a qui va dirigit el missatge. Cal seduïr a l’oient.

5.illadelaire

Al Far de l’Illa de l’Aire

5. Far del Cap Artrutx: La distància més curta entre l’home i la veritat és un conte.  I això ho podem aconseguir a través de les històries i les metàfores. La informació és difícil d’assimilar, només arriba a qui té molt interès. És necessari utilitzar recursos com les històries, les metàfores, el conte i les anècdotes per tal de fixar les idees i aconseguir que el propi missatge brilli entre els altres.

3.Artrutx

Al Far d’Artrutx

Tinc apuntades algunes de les frases del llibre que em van agradar:

– “Parla només si el que has de dir es millor que els silenci.”

– “Són els sentiments els que determinen el to de la nostra veu.”

– “Comuniquem el que sentim. I el que sentim no es pot amagar.”

– “Comunicar no és arrossegar ni empènyer, es convidar.”

– “Donar informació i comunicar són dos conceptes absolutament diferents.”

– “Els sentiments tenen la capacitat de colpir-nos molt. I el que sentim molt endins nostre, no arribem a oblidar-ho mai.”

I la meva preferida que espero no oblidar mai:

“La vida es viu amb el cor, no amb el cap.”

PODEU COMPRAR EL LLIBRE AQUÍ (menys de 10 euros!):

http://www.casadellibro.com/libro-l-illa-dels-5-fars/9788498092066/1956657

http://www.grup62.cat/llibre-lilla-dels-5-fars-93852.html

Aquest post el dedico a l’Ignasi Bosch que em va descobrir i deixar el llibre; a la Sole i la Belén per acompanyar-me en l’aventura Menorquina i a l’Ignasi Corney (que sé que aquests temes t’encanten!!).

Fail again… Fail better!

Avui una amiga ha posat aquest missatge a Facebook “Ever tried. Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better.”
He recordat que amb l’Andrea i la Núria ens vam comprar tres samarretes idèntiques amb la mateixa frase… just després de superar els obstacles de 2n de carrera (per mi va ser el pitjor any, no sé si per la carrera o per la vida, probablement per les dues coses).

Avui he buscat de qui és la frase i és del premi Nobel en Literatura de 1969 – el poeta i escriptor- Samuel Becket (http://en.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett) i rellegint-la l’he entès diferent de com l’entenia fins ara…
M’he adonat que al text, quan formula la idea de seguir-ho intentant per tal de “fracassar millor”, el text demostra que qualsevol declaració de la negativitat és sempre immediatament oberta a la recuperació com una positivitat, ja que en fallar completament constituiria una mena d’èxit.

El fracàs en si mateix no és una sensació positiva -encara que tots sabem que també s’aprèn dels fracassos- temem i odiem el fracàs!
Crec que el concepte de “fracàs” té diferents significats i diferents matisos en ell mateix. Les situacions poden girar-se i capgirar-se i els fracassos poden aparèixer en qualsevol moment (sigui el nostre en els nostres llocs de treball, relacions, amistats,…). Un fracàs és una sensació horrible…. No el podem acceptar de cap manera, a vegades… ni tractem de fer-ho!!
Sempre he temut els fracassos i m’he passat la meitat del temps no fent res (evitant-los però sense moure’m) o no prenent decisions i quedant-me quieta esperant…. De petita temia fracassos en els exàmens. Durant els primers anys de carrera vaig arribar a pensar que no acabaria mai ja que em costava molt! Amb el pas de dies, les pors al fracàs tenen noves cares, noves formes. Els exàmens han canviat de carrera i futur… després tens por al fracàs d’una relació per la que has apostat durant anys! por a que no surti bé un projecte o una empresa… cada dia una cosa nova!
Ningú està realment lliure de la “por al fracàs”.

Llegim de nou, “Ever tried. Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better.” (“Sempre  intentava. Sempre fallava. No passa res. Intentar-ho de nou. Fallar de nou. Fracassar millor.”)
Així que el punt és que en fallar ho has de tornar a provar, encara que tornis a fallar, has de tenir en compte que has fallat, però cal prendre mesurs i tornar-hi per fer-ho cada cop “millor”.

I és que les penúltimes paraules són la millor part de la cita. Probablement avui en dia -i amb el positivisme que s’intenta inculcar actualment- el lector s’espera un tipus de missatge positiu de posar fi a la frase/reflexió. Però no!!!! diu: fracassar de nou. Ara, jo dic, ep! que en tornar-ho a intentar ningú ens ha garantit l’èxit encara. És possible que tornis a fallar! X vegades, n vegades… Podem sentir-nos desmotivats o fins i tot indignats en aquest punt.
Però si ho pensem… està clar que… podem tornar a fallar! No és cert? Tots ens hem tingut experiències que proven això, no?
Canviant de tema, en comptes d’acabar amb una analogia o un sinònim de la paraula “èxit” no??? doooooooooncs no: fracassar millor!
Sí, és clar que hi pot haver millors formes d’acabar la frase… encar que no dóna un missatge negatiu del tot també sembla que convidi a re-fracassar en tornar-ho a intentar, fins i tot, promet una altra cosa un fracàs sí!!! però aquest cop… un millor fracàs!! Mai pensem en aquesta possibilitat. A vegades… ens rendim i al final ens donem per vençuts!

Per per acabar modifico la frase:

Pregunta: “Ho has intentat alguna vegada?”

Jo: Sí, de vegades … no sempre…

Pregunta: “Alguna vegada has fallat?”

Jo: Sí… però no vull fer-ho de nou ..

Pregunta: “No importa. Intenta-ho de nou. ”

Jo: Per què?

Pregunta: “Falla de nou”

Jo: “Com fer-ho?”

Samuel: “Fracassa millor”

Samuel Beckett ens mostra que fins i tot en el fracàs hi ha possibilitats de fer-ho millor. Que res ens impedeix aconseguir el que desitgem.
Fins i tot si ho fem fallar, haurem de recordar que les coses sempre es poden fer millor!

Us deixo aquest vídeo que em va recomanar un professor de l’institut, en Luis Inclán, el dia que vaig estrenar el bloc.
Crec que mostra perfectament el que vull dir.

Avui també és debat el tema dels Castells per les dues caigudes que hi han hagut a Gràcia i a Tarragona ahir i avui respectivament. Espero que els afectats es recuperin aviat.

Us convido a deixar les vostres reflexions aquí!
Fins aviat!